Mites

Fals. Davant la calor el millor és beure aigua per a mantenir-se hidratat.

Si una persona està sota els efectes de l’alcohol, serà habitual que hi hagi poca quantitat d’alcohol al seu estómac. L’etanol, per la seva ràpida absorció, es trobarà al torrent sanguini, al cervell o al fetge. Per tant, vomitar no ajuda a passar la borratxera perquè la quantitat d’alcohol expulsada serà mínima. L’única manera de passar la borratxera serà esperar que passi el temps i que l’alcohol desaparegui per complet de l’organisme.

Fals. Tot i que en petites dosis produeix una sensació d’eufòria i desinhibició, l’alcohol és una substància depressora del sistema nerviós central i provoca somnolència, pèrdua dels reflexos i, fins i tot, pot provocar el coma.

Cert. S’ha comprovat que davant les pantalles es pestanyeja un 30% menys. Això provoca que l’ull s’assequi, es posi vermell i es cansi abans. Per reduir aquestes molèsties, es pot utilitza la norma de 20-20-20: cada 20 minuts davant les pantalles, s’ha de descansar 20 segons, mirant a 20 peus de distància (5 metres).

Fals. Un joc per si mateix no farà que una persona es torni violenta. Si no que depèn de diferents factors com la persona, la família, l’educació, etc.

Fals. Tot i que hi ha un augment dels usuaris a les diferents xarxes, el percentatge de persones que les utilitzen, és baix. Segons l’últim estudi de We are social només el 31% de la població mundial fa un ús d’aquests.

Fals. Si que és cert que l’alcohol, al principi, produeix una sensació puntual de calor però amb l’estona la temperatura del cos comença a disminuir i per tant la persona tindrà fred.

Fals. Un estudi realitzat a Itàlia va demostrar que dins d’un garatge ventilat, la combustió de 3 cigarretes durant 30 minuts era superior a la del motor d’un cotxe durant el mateix temps.

Fals. L’alcohol fa que la gent es desinhibeixi, però hi ha persones que quan beuen es mostren més agressives i realitzen conductes que els hi pot provocar problemes amb la llei, conflictes de parella, amb la família, etc.

És cert que la persona amb una dependència a les drogues té una base genètica en el seu cervell però no en les seves conductes. Prendre drogues o no és una decisió que pren cada persona i és aquesta qui tria com es relaciona amb les substàncies del seu entorn.

FALS. El consum d'alcohol no aporta cap tipus de nutrient ni vitamina. De fet, podríem dir que el consum d’alcohol engreixa, ja que aquestes begudes contenen etanol. L'etanol aporta 7 quilocalories per cada gram. A més d’aquesta aportació de calories, s'ha tenir en compte que es tracta d’un component tòxic per al nostre organisme i per al cervell de les persones que en consumeixen!

Existeix el mite que el cafè, que es un estimulant del sistema nerviós central, compensa els efectes del consum d’alcohol. Si una persona ha begut alcohol, no pot conduir ja que l’alcohol afecta tan al temps de reacció davant dels diferents estimulants al volant com a la capacitat per atendre i prendre les decisions encertades a la carretera. L’alcohol s’elimina del cos amb el pas del temps, no prenent cafè.

Avui dia es viu en l’era de l’hedonisme. És a dir, la nostra societat pretén aconseguir el plaer tot el temps, intentant evitar sentir frustració, la mínima espera... Aquesta creença que existeix a la societat fa que quan aparegui la mínima incomoditat o frustració del tipus “m’avorreix el pla que tenim avui”, no ho acceptem de manera natural i ens sentim “obligats” a sentir plaer de manera immediata. Aquesta creença d’aconseguir el plaer tot el temps és poc realista. Es irreal ser feliços tot el temps, de manera que us animem a ser fidels a allò que realment sentiu i no sentiu la “obligació” de recórrer al consum de drogues per complir aquest dictat que ens marca la societat, sotmesa a la cerca constant del plaer.

En realitat quan una persona fuma porros la percepció de la realitat es veu alterada i la concentració s’altera. El cànnabis afecta a l’atenció i a la capacitat de memoritzar i d’aprendre, per aquest motiu el seu consum afecta directament als estudis , al present i al futur de la persona.