Conceptes bàsics

Les drogues es classifiquen en funció de l’efecte que tenen sobre el funcionament del sistema nerviós central: estimulant, depressor o al·lucinogen. Una droga sempre es comporta de la mateixa manera en tots els organismes; és a dir, la droga estimulant té un efecte estimulant en totes les persones que la consumeixen. Aquestes són les característiques dels diferents efectes d’aquestes substàncies:

Estimulant: Augmenta l'activitat del cervell, però no per això n’incrementa l’eficiència. Aquest efecte es caracteritza per:

• En l’àmbit psicològic: sensació d’estar més despert, de tenir més energia, de no tenir son ni cansament i un estat d’excitació.
• En l’àmbit físic: augment de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la temperatura corporal, etc.

Alguns exemples de substàncies estimulants són el tabac i la cafeïna.

Depressor: Disminueix l'activitat del cervell. Aquest efecte es caracteritza per:

• En l’àmbit psicològic: sensació de relaxació, somnolència, manca de coordinació, alentiment del pensament i de la conducta (mandra per fer coses).
• En l’àmbit físic: disminució de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la respiració, dels reflexos…

Alguns exemples de substàncies depressores són l'alcohol i el cànnabis.

Al·lucinogen: Produeix alteracions de la percepció, és a dir distorsions del pas del temps, de l’espai, dels colors i de la llum, visions i al•lucinacions, distorsions i canvis en el pensament.

Algunes de les substàncies que tenen aquest efecte són l’LSD i els bolets al·lucinògens.

Recorda!

Una droga només és capaç de generar un d’aquests tres efectes quan arriba al cervell, i sempre és el mateix en tots els cervells.

Dues persones poden consumir la mateixa substància, però l’efecte pot ser molt diferent. Aquests efectes depenen de diversos factors, com ara les característiques físiques i psicològiques de la persona, la predisposició individual, les característiques de la droga, la quantitat i la freqüència amb què es consumeix, el context en el qual es consumeix i les motivacions que porten la persona a consumir-la, entre d'altres.

Tenim clar què és una dependència? Com és que no tothom que consumeix drogues s’enganxa? Una dependència és una malaltia del cervell que fa que aquest necessiti la droga per funcionar i, per tant, que la persona senti la necessitat de consumir-ne encara que això li comporti conseqüències negatives. Quan es depèn d’una droga, poder-la consumir esdevé prioritari i s’anteposa a tot allò que abans era important per a la persona, provocant canvis en la relació amb el seu entorn.

Un dels primers senyals d’alarma en relació amb el consum abusiu d’una droga és la tolerància a aquesta droga. Malauradament, molta gent interpreta la tolerància a una droga com un signe de fortalesa i resistència. Quan parlem de drogues, el fet que una persona desenvolupi tolerància significa que el seu cos s’ha acostumat a la substància i als efectes que té sobre el funcionament del seu cervell i per això no els percep. Quan això passa, la persona necessita cada vegada més quantitat de substància per tal de notar els efectes que abans aconseguia amb quantitats més petites.

Recorda!

Tenir tolerància a una substància vol dir que el cervell s’està acostumant a funcionar amb aquella substància dins seu! Així doncs, aguantar no és un signe de fortalesa sinó un senyal d’alerta.

Finalment, la síndrome d’abstinència és el senyal que indica que hi ha una dependència a una droga i consisteix en diverses alteracions psíquiques (neguit, insomni, irritabilitat...) i físiques (suors, tremolors, nàusees...) que apareixen després d’unes quantes hores de no prendre la droga. Aquestes molèsties es fan més intenses amb el pas del temps i desapareixen en tornar a consumir la droga, fet que contribueix a mantenir-ne el consum.