Les drogues es classifiquen en funció dels efectes que tenen sobre el funcionament del sistema nerviós central (estimulant, depressor o al•lucinogen). Una droga sempre es comporta de la mateixa manera en tots els organismes; és a dir, la droga estimulant té un efecte estimulant en totes les persones que la consumeixen. Aquestes són les característiques dels diferents efectes d’aquestes substàncies:

Estimulant: Augmenta l'activitat del cervell, però no per això n’incrementa l’eficiència. Aquest efecte es caracteritza per:

• En l’àmbit psicològic: sensació d’estar més despert, de tenir més energia, de no tenir son ni cansament, estat d’excitació.
• En l’àmbit físic: augment de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la temperatura corporal, etc.

Alguns exemples de substàncies estimulants són el tabac, la cafeïna, la cocaïna i les amfetamines.

Depressor: Disminueix l'activitat del cervell. Aquest efecte es caracteritza per:

• En l’àmbit psicològic: sensació de relaxació, somnolència, manca de coordinació, alentiment del pensament i de la conducta (mandra per fer coses).
• En l’àmbit físic: disminució de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la respiració, dels reflexos…

Alguns exemples de substàncies depressores són l'alcohol, el cànnabis i l'heroïna.

Al·lucinogen: Produeix alteracions de la percepció, és a dir, distorsions del pas del temps, de l’espai, dels colors i de la llum, visions i al•lucinacions, distorsions i canvis en el pensament.

Algunes de les substàncies que tenen aquest efecte són l’LSD i els bolets al·lucinògens.

El consum de drogues no genera dependència a tothom que les consumeix. Que es generi o no depèn de diversos factors, com ara les característiques físiques i psicològiques de la persona, la predisposició individual, les característiques de la droga, la quantitat i la freqüència amb què es consumeix, el context en el qual es consumeix i les motivacions que porten la persona a consumir-la, entre d'altres.

Tenim clar què és una dependència? Com és que no tothom que consumeix drogues s’enganxa? Una dependència és una malaltia del cervell que fa que aquest necessiti la droga per funcionar i, per tant, que la persona senti la necessitat de consumir-ne encara que això li comporti conseqüències negatives. Quan es depèn d’una droga, poder-la consumir esdevé prioritari i s’anteposa a tot allò que abans era important per a la persona, i això provoca canvis en la relació amb el seu entorn.

No en tots els consumidors de drogues psicoactives s’estableix una dependència (hi ha moltes persones que consumeixen alcohol, i pocs són alcohòlics). El que sí que es pot afirmar és que tota dependència està situada al final d’un procés. La dependència es va desenvolupant de forma progressiva i més o menys ràpida segons les substàncies i les característiques de l’individu. Les diferents fases d’aquest procés de dependència es poden descriure de la manera següent:

• Primers contactes experimentals: És el moment de les primeres experiències en el consum d'algunes drogues. Es tracta d'una etapa exploratòria. El fet de provar una substància no converteix automàticament una persona en dependent.
• Ús més o menys continuat: És la fase en què, després d'un primer contacte experimental, s'inicia un consum més regular de la substància associat a diverses situacions quotidianes o vitals -com per exemple determinades situacions o estats d’ànim- però encara no es produeixen conseqüències negatives ni sobre la persona ni sobre el seu entorn.
• Abús: Es produeix quan la droga o pauta de consum queda incorporada a l'estil de vida o comportament d'una persona. Sovint, en aquest punt, aquest consum ja li ha començat a provocar problemes físics, psicològics o socials. La distància entre ús i abús pot ser petita i esdevé difícil delimitar quan s'està parlant d'ús i quan d'abús. El problema rau en el fet que: tenim clar què és la dependència? Com és que no tothom que consumeix drogues s’enganxa? Una dependència és una malaltia del cervell que fa que aquest necessiti la droga per funcionar i, per tant, que la persona senti la necessitat de consumir-ne encara que això li comporti conseqüències negatives. Quan es depèn d’una droga, poder-la consumir esdevé prioritari i s’anteposa a tot allò que abans era important per a la persona, provocant canvis en la relació amb el seu entorn. Es tracta d'un procés lineal i continu, difícil de separar. No es pot parlar només de quantitat o només de freqüència. També cal tenir en compte les pautes de consum i les circumstàncies (no és el mateix beure una cervesa cada dia que set en una sortida de cap de setmana; si s’ha de conduir, un parell de copes ja indiquen un mal ús). Entre l'ús i l’abús o consum perjudicial podem situar el consum de risc, que representa qualsevol pauta de consum que elevi la probabilitat de generar un dany al consumidor i/o a tercers.
• Dependència: La dependència s'instaura quan la vida del consumidor queda mediatitzada per la recerca i el consum de la droga i quan aquest comportament esdevé prioritari davant dels altres.

Un dels primers senyals d’alarma en relació amb el consum abusiu d’una droga és la tolerància a aquesta droga. Malauradament, molta gent interpreta la tolerància a una droga com a signe de fortalesa i resistència. Quan parlem de drogues, el fet que una persona desenvolupi tolerància a una droga significa que el seu cos s’ha acostumat a la substància i als efectes que té sobre el funcionament del seu cervell, i per això no els percep. Quan això passa, la persona necessita cada vegada més quantitat de substància per tal de notar els efectes que abans aconseguia amb quantitats més petites.

Finalment, la síndrome d’abstinència és el senyal que indica que hi ha una dependència a una droga, i consisteix en diverses alteracions psíquiques (neguit, insomni, irritabilitat...) i físiques (suors, tremolors, nàusees...) que apareixen després d’unes quantes hores de no prendre la droga. Aquestes molèsties es fan més intenses amb el pas del temps i desapareixen en tornar a consumir la droga, fet que contribueix a mantenir-ne el consum.