Historial preguntes professionals

Protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre drogues als centres d’educació secundària

Els centres d’educació, per les seves característiques, són un entorn ideal per tal d’implementar estratègies a l’hora de prevenir, detectar i intervenir sobre el consum de drogues en els i les adolescents i joves i les seves famílies. A partir del proper curs escolar es posa en marxa el nou protocol de prevenció per a la detecció i intervenció de drogues als instituts d’educació secundària.

El protocol és una proposta preventiva que té com a objectiu oferir orientacions sobre les maneres d’actuar davants fets relacionat amb els consums de drogues als centres educatius (intoxicacions, consums dins del centre o fora, tinença il·lícita de drogues, etc.). Pretén ser una oportunitat educativa per a l’alumnat i les famílies, defugint de la sanció. En aquest sentit, es proposa una intervenció que facilita la reflexió i l’anàlisi dels fets ocorreguts, així com de les repercussions que tenen, per tal d’establir pautes per deixar el consum o reduir els riscos associats.

Aquest treball sorgeix del treball entre la Subdirecció General de Drogodependències i el Departament d’Ensenyament, també hi han col·laborat els Departaments d’ Interior i Benestar i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques de Catalunya, la Federació Catalana de Municipis i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Per més informació pots descarregar el protocol a: http://bit.ly/2shrJyg

Prevenció de la violència sexual en l'oci nocturn

Des de la Sub-direcció General de Drogodependències s’ha publicar un document que recull i analitza 19 campanyes de prevenció de violència sexual en contextos d’oci nocturn. Aquest document té com a objectiu recolzar i donar eines als i les professionals que vulguin desenvolupar una campanya en aquest àmbit.

La primera part del document hi ha informació sobre els eixos d’anàlisis de les campanyes amb un seguit de reflexions i recomanacions. A la segona part hi ha un recull descriptiu de campanyes.

Enllaç del document: http://bit.ly/2qnKpvv

Quines són les motivacions de nois i noies per a consumir alcohol?

Els homes i les dones de qualsevol edat realitzen patrons de consum de drogues diferenciats segons diferències de gènere. Les motivacions que faciliten l’inici i el manteniment del consum de substàncies ens els adolescents i joves són diferents segons els mandats de gènere.

En general sembla que les motivacions per iniciar el consum de drogues en nois es realitzen per augmentar la vinculació amb altres nois que consumeixen, per buscar sensacions i alleugerir l’avorriment. En el cas de les noies els problemes emocionals o les dificultats de relació poden augmentar l’inici i el manteniment en el consum de drogues per tal de tenir major acceptació i major afirmació personal.

Algunes investigacions apunten a que el consum d’alcohol serveix per a reforçar els mandats de gènere sobre masculinitat i feminitat. Les dones beurien per sentir-se atractives, millorar la confiança en si mateixes i per mitigar el dolor d’una relació insatisfactòria, en canvi els homes ho farien per ser més dominants i controlar als altres. Una dada interessant és que les motivacions per a no consumir alcohol en noies té més a veure amb les conseqüències negatives del consum, mentre que els nois manifesten més raons econòmiques.

Aquestes són les aportacions que fa el Manual de Prevenció del consum de drogues amb perspectiva de gènere. És imporant analitzar el consum amb perspectiva de gènere, així com realitzar intervencions dissenyades per a treballar amb aquesta perspectiva amb els i les joves.

Font: http://bit.ly/2p4R3p

Guia de recomanacions per la prevenció del consum de drogues des de l'àmbit esportiu

La Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Guia de recomanacions per a la prevenció del consum de drogues des de l’àmbit esportiu . La guia va dirigida a les professionals que treballem amb adolescents i joves a través de l’esport (tècnics/ques d’esport, monitors/es de lleure, professors/es i educadors/es...). Les professionals trobaran en aquest document eines per fomentar la prevenció del consum de drogues i promoure els hàbits saludables. També inclou estratègies per adreçar-vos a les famílies i com actuar davant d’una situació de consum.

El decàleg de recomanacions que fa la guia és el segünet:

“1 Fomentem hàbits saludables entre els nois i noies a través de l’esport i siguem el primer exemple a l’hora de fer pràctica esportiva, cuidar la nostra salut a través de l’alimentació, la hidratació, el descans, la higiene, l’organització del temps...

2 Reflexionem sobre el nostre consum de tabac, alcohol,... per valorar si els estem transmetent als nois i noies. Hem de tenir en compte que som referents i models de consum. Si en som consumidors, s’han de deixar els nostres hàbits fora de l’activitat esportiva.

3 Interessem-nos pel benestar dels nois i noies més enllà de l’activitat esportiva. Fomentem un clima de confiança que ens permeti conèixer el seu vincle amb altres àmbits (estudis, activitats d’oci, relacions familiars...) i parlar obertament de les drogues, sense mostrar una actitud moralista, ens hem de posicionar a favor de l’esport i els hàbits saludables.

4 Afavorim un clima de confiança amb les famílies i obrim línies de comunicació per consensuar criteris sobre els hàbits i les conductes saludables dels seus fills i filles.

5 Entrenem els factors de protecció! Directa o indirectament, influenciem en aquests factors relacionats amb la salut mental i social dels nois i noies, prenguem-ne consciència per afavorir-ne el seu desenvolupament.

6 Fomentem el sentit crític i l’autoestima. És important ressaltar els aspectes positius de cada jove i ajudar-los a prendre les seves pròpies decisions de manera reflexiva.

7 Mantinguem una actitud preventiva amb companys de l’entitat esportiva i preparem-nos per si apareix algun cas de consum de drogues durant les activitats, revisant les normatives i elaborant un mètode d’actuació per si es dóna el cas.

8 Si detectem consums de drogues entre els nois i noies actuem de manera planificada i sense alarmismes, buscant el suport de l’entitat, sobretot en el cas de menors, en què cal informar la família.

9 Establim un diàleg sense prejudicis amb els nois i noies que consumeixen per no perdre’n la confiança, ajudant-los a que els seus hàbits de consum no els perjudiquin.

10 Coneguem els recursos comunitaris (com ara els punts d’informació juvenil, el programa “Salut i escola” i altres referents del nostre territori) per si cal facilitar-los als joves o a les seves famílies.”

Els efectes socials i de salut del consum de cànnabis no mèdic

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha presentat un informe sobre els efectes socials i la salut que comporta el consum de cànnabis a nivell recreatiu. Algunes de les principals conclusions d’aquest informe són:

- El cànnabis és la droga il·legal més consumida al món, i és en els països desenvolupats on es consumeix més.

- La dependència al cànnabis és un conjunt de fenòmens conductuals i físics que de desenvolupen després del consum repetit de la substància. Sembla que la prevalença de la dependència ha augmentat entre els anys 2001 i 2010, com també ho han fet les demandes de tractament.

- Els receptors CB1, que responen al THC, es troben distribuïts per tot el cervell. El consum de cànnabis a curt i llarg termini provoca una inhibició d’aquests receptors, d’aquesta manera es poden explicar els efectes del cànnabis sobre la memòria de treball, la planificació i la presa de decisions. També afecta a la velocitat de resposta, la precisió, la coordinació motora, l’estat d’ànim i la cognició.

- Els efectes a curt termini del consum, a més dels produïts per la intoxicació com alteracions del nivell de consciència, la cognició i la percepció entre d’altres, en un grup reduït de persones presenten ansietat, atacs de pànic, al·lucinacions i vòmits.

- Existeixen evidències que el consum de cànnabis pot comportar augment del risc de patir malalties coronaries en fumadors joves.

- A llarg termini l’evidencia revela que el consum habitual de cànnabis a l’adolescència s’associa a conseqüències més greus i persistents que en consum habitual en l’edat adulta. - Hi ha estudis en els que s’observa que hi ha una associació entre consum de cànnabis i la psicosi o esquizofrènia.

- El consum diari en l’adolescència i al principi de l’edat adulta s’associen a diferents problemes en els que es poden incloure:

  • Abandonament precoç dels estudis.

  • Discapacitat cognitiva.

  • Major risc de consum de drogues il.lícites.

  • Major risc de símptomes depressiu

  • Augment de taxes d’ideació i comportament suïcida.

Pel que fa la prevenció es destaca que els programes d’habilitats per a la vida combinats al pla d’estudis redueixen el risc del consum als 12 mesos de seguiment, i una intervenció psicològica breu de 30-45 minuts augmenten les possibilitats de deixar el consum de cànnabis en les persones que no han desenvolupat una dependència.

Font: http://bit.ly/2kcyAqn

Criteris orientatius en matèria de salut pública per les associacions i clubs cannàbics, i els ajuntaments

El cànnabis és la substància il·legal més consumida a Catalunya. En els últims anys han aparegut clubs cannàbics que han despertat la inquietud a alguns agents que treballen amb els i les joves. El Departament de Salut treballa per desenvolupar estratègies preventives per fer front als riscos derivats del consum de cànnabis. Es per això que va aprovar una resolució per tal d’aplicar mesures preventives amb un model basat en la reducció de riscos i danys del consum per treballar-les des dels clubs cannàbics. De manera general aquestes orientacions adreçades als clubs i associacions cannàbiques pretenen:

• Informar i prevenir sobre les conseqüències i els efectes perjudicials vinculats al consum d’aquesta substància.

• Conèixer millor la realitat del fenomen (nombre de consumidors, de clubs, maneres de consum, pràctiques de risc) per intervenir-hi amb major eficàcia.

• Accedir a població usuària de drogues per establir mètodes de detecció precoç, prevenció de riscos i reducció de danys.

• Evitar el contacte del consumidor amb el mercat negre i altres drogues.

• Involucrar les persones usuàries i generadores de la “cultura del cànnabis” en l’elaboració de propostes factibles de reducció de riscos i de danys.

• I, finalment, possibilitar l’establiment d’un model de clubs: Determinant les edats mínimes per associar-se, definint horaris i condicions de salubritat dels locals, evitant activitats de promoció i intervenint amb pràctiques preventives de reducció de riscos i de danys (entre d’altres).

Els criteris recollits en la Resolució són:

• Edat mínima per accedir-hi: tenir més de 18 anys.

• Ser consumidor o consumidora habitual de cànnabis.

• No ser soci o sòcia de cap altre club de cànnabis.

• Accés exclusiu a les instal·lacions del local per als socis.

• Existència de mesures de control d’accés al club.

• Oferta de serveis d’informació i assessoramentprofessionalitzats en reducció de riscos i danys adreçats als socis (entitats especialitzades), així com de detecció precoç, seguiment i derivació de consums problemàtics del cànnabis.

• Formació en reducció de riscos i danys associats als consums de cànnabis per als responsables de la dispensació de les associacions, amb garantia d’una formació mínima anual.

• Prohibició del consum d’altres drogues o begudes alcohòliques dins dels clubs.

• Prohibició de venda o comercialització de qualssevol béns o productes consumibles.

• Condicions de salubritat dels locals segons el que estableix la normativa vigent, així com de les zones de consum.

• Període de carència de 15dies des de l’adscripció d’un soci o sòcia a una associació.

• Tenir l’aval d’un altre membre de l’associació.

• Limitació horària: no es pot obrir més de 8 hores diàries, i s’estableix com a hora límit de tancament les 22 h, i els divendres i dissabtes, les 24 h.

• Limitació de la seva ubicació amb la definició d’una distància mínima entre els diferents clubs i entre els clubs i els centres educatius i serveis sanitaris.

• Limitació de tot tipus de publicitat de les associacions o dels seus establiments, locals o clubs, i d’activitats de promoció del consum de cànnabis per part dels membres de les associacions, ni a través de cartells, rètols publicitaris o qualsevol altre suport, en paper o electrònic.

• Respecte a la normativa mediambiental i, particularment, pel que fa al descans dels veïns.

• Inscripció en el registre municipal d’associacions de persones consumidores de cànnabis i en la secció registral corresponent del Registre d’associacions de la Generalitat. Font: http://bit.ly/1A5k4oV

Guia educativa: http://bit.ly/2h0WHqt

Noies, risc d’exclusió social i drogues

A primera línia és un material per treballar situacions relacionades amb les drogues, adreçat a noies joves vulnerables o de risc social. Aquest material tracta situacions, un estil i propostes adreçades específicament per a un col·lectiu amb diferents particularitat de codis i conductes socials. Aquest material consta d’un diari personal on la protagonista explica diferents situacions per les que passa i d’una guia per a professionals. Podeu accedir-hi a través dels diferents enllaços.

Diari: http://bit.ly/2gyrLwA

Guia educativa: http://bit.ly/2h0WHqt

Anabolitzants esteroides

Les substàncies anabolitzants esteroides són fàrmacs emprats com a hormones sexuals masculines. L’ús mèdic està destinat a abordar problemes hormonals masculins com la pubertat tardana i la pèrdua de massa muscular degut a alguna malaltia.

Algunes persones han reportat un consum il·lícit d’aquesta substància per tal d’augmentar la massa muscular en alguns esports. L’abús d’aquestes substàncies pot produir efectes secundaris a nivell físic com la hipertensió arterial, alopècia, atrofia testicular i alteracions hepàtiques entre d’altres; i a nivell psicològic pot produir agressivitat i canvis en l’impuls sexual.

Segons l’enquesta EDADES del 2013 el consum d’aquesta substància és de 0.2% l’han utilitzat algun cop a la vida.

S’han descrit casos d’addicció als anabolitzants esteroides, fent que les persones continuïn consumit tot i els efectes negatius a nivell físic i psicològics. La simptomatologia que presenten és similar a la de l’addicció a una droga: pèrdua de molt temps i diners per obtenir la substància, canvis d’interessos i relacions socials, i fins i tot s’ha descrit la síndrome d’abstinència quan deixen de prendre esteroides que s’identifiquen per canvis en l’estat d’ànim, fatiga, pèrdua de gana, insomni, disminució del desig sexual. Però un dels símptomes amb el que cal anar amb compte és la depressió, ja que ens alguns casos porta a la persona a realitzar intents de suïcidi.

Pel que fa respecte a les interaccions amb altres substàncies s’ha de destacar que cal anar complte amb aquelles drogues que incrementin la tensió arterial, la freqüència cardíaca i que puguin afectar al fetge, ja que poden aparèixer problemes amb més facilitat. I els suplements de proteïna? Els suplements proteics no presenten interaccions significatives altres substàncies, tot i que es recomana ajustar-se a les dosis recomanades (inferiors a 1 – 1.5 gr/kg per dia) pels possibles efectes nocius als ronyons.

Font: http://bit.ly/2d2X7xQ http://bit.ly/2eNHRCw

I per treballar la sexualitat?

Aquest mes us presentem “Treu-li suc a la sexualitat”, una exposició de la Diputació de Barcelona que treballa amb l'objectiu de promoure una sexualitat saludable i positiva entre els i les joves de secundària.

Sota el consum de alcohol i altres drogues es poden produir comportaments de risc, com per exemple relacions sexuals, i és per aquest motiu que aquest recurs pot complementar l'exposició Controles.

L'exposició es divideix en dues parts, en la primera que es dirigeix als adolescents d'entre 13 i 14 anys es treballa el concepte de sexualitat i com viure-la (identitat sexual, mites i prejudicis). En la segona part, adreçada als joves de 14 a 16 anys, s'aborden els riscos associats a la sexualitat per tal d'afrontar-los i afavorir-hi una actitud responsable. A més l'exposició es complementa amb una guia per seguir treballant a l'aula activitats relacionades.

Podeu consultar els plafons de l'exposició en el següent enllaç http://bit.ly/2cCrT0c i la guia completa a http://bit.ly/2d72g9w

Per acabar, el Departament de Salut també disposa d’una publicació per a professionals de l’àmbit de les drogodependències per a treballar els conceptes teòrics de transculturalitat, proposant a més estratègies d’actuació. Accés al material: http://bit.ly/1QLeNsf

Perspectiva transcultural en la prevenció del consum de drogues

Dotar d’una perspectiva transcultural a la prevenció en el consum de drogues implica assumir que en la nostra societat conviuen mútuament varies cultures (minories etnoculturals), posant l’accent en com es relacionen aquestes.

Aquestes minories es troben en condicions de major vulnerabilitat i exclusió dins de la societat. Al 2008 des de l’Observatori Europeu de Drogues i les Toxicomanies al 2008, assenyalava que els joves exposats a aquestes condicions tenen un major risc de precocitat i gravetat en el consum de drogues. Dins d’Europa la minoria més gran és la comunitat gitana, en la que alguns estudis posen de manifest les diferències en la salut i la incidència del consum de substàncies.

Des de la Fundación Secretariado Gitano, s’han publicat dos materials per a treballar amb els joves i les famílies el consum de drogues. El primer, és el “Quien más chanela mejor decide”, un còmic que treballa per al desenvolupament actituds responsables i evitar l’abús de drogues entre joves d’11 a 14 anys. A més recolza les intervencions educatives en grup amb educadors i educadores. Podeu accedir al recurs a través d’aquest link: http://bit.ly/1T37kYJ

La segona publicació “Salud, prevención de adicciones y juventud gitana. Manual para trabajar la prevención con adolescentes y familias” proposa dinàmiques de treball amb adolescents, joves i la seva família. Es treballa des d’una adaptació a l’especificitat cultural i social de la comunitat, incorporant també de manera transversal la perspectiva de gènere. Accessible a: http://bit.ly/1PZOLUY

Per acabar, el Departament de Salut també disposa d’una publicació per a professionals de l’àmbit de les drogodependències per a treballar els conceptes teòrics de transculturalitat, proposant a més estratègies d’actuació. Accés al material: http://bit.ly/1QLeNsf

Recomanacions per les festes

“10 recomanacions” és una guia que conté recomanacions per incorporar la perspectiva de la salut en les festes majors. Aquest material s’emmarca dins de les estratègies preventives del programa Nits de Qualitat.

La guia ofereix propostes per a rehuir els problemas relacionats amb el consum d’alcohol i altres drogues en context d’oci nocturn. Aquest material s’adreça a professionals que desenvolupen accions de prevenció en el marc de les festes locals i ha estat elaborada amb la col•laboració d’especialistes del camp vinculats a diferents entitats i municipis.

Font: http://hemerotecadrogues.cat/docs/10_recomanacions_festes.pdf

Perquè ve de gust fumar quan es beu alcohol?

Existeix una relació entre el consum d’alcohol i el de tabac. Sergio Morchón, especialista en tabaquisme a l’Hospital Universitari de Bellvitge afirma que “els bevedors tenen tres vegades més probabilitat de ser fumadors que els que no beuen. Tot i que l’addicció física al tabac i a l’alcohol tenen diferents modes d’acció, és possible que tinguin mecanismes cerebrals comuns. És difícil trobar una explicació científica tot i que alguns estudis demostren que l’ús conjunt de les dues substàncies augmenta el plaer obtingut.

Un altre estudi, explica que l’alcohol accelera el procés de metabolització de la nicotina. Ho explica en detall Francisco Camarelles, metge de família i vicepresident del Comité Nacional de Prevención del Tabaquismo: “Al beure alcohol, la nicotina es descomposa més ràpidament en el organisme i el cervell demana més; així que es fuma més”.

També influeix el condicionament clàssic. Tal com explica Marcos Llanero, coordinador del Grupo de Estudio de Neuroquímica de la Sociedad Española de Neurología: Si dues coses solen ocorre juntes, el cervell les acabarà associant. Com en el context social és molt habitual fumar mentre es beu, les dues accions acaben sent relacionades entre si. I una raó més. A la Universitat de Missouri han realitzat un estudi que conclou que el tabac contraresta l’efecte sedant de l’alcohol.

Queda clar que ambdós consums es retroalimenten i influeixen mútuament. Sergio Morchón subratlla: “Quan fumem necessitem més alcohol per a obtenir els mateixos efectes d’ebrietat. I a la inversa: quan bevem, el cos ens demana més nicotina per a obtenir el mateix plaer. És el que es coneix com a “tolerància creuada”. A més, en algun estudi recent s’ha demostrat que el tabac podria augmentar el dany cerebral causat per l’alcohol. I existeixen malalties originades per la seva combinació, com els càncers orals, que augmenten exponencialment si el pacient fuma i beu en excés”.

Font: Http://elpais.com/elpais/2016/06/08/buenavida/1465387724_649439.html

Planifiquem les nostres intervencions preventives?

Planifiquem les nostres intervencions preventives? A l'hora de fer prevenció és molt important tenir en compte la seva planificació i l'estructura que seguirà el procés. La “Guia de recomonacions per la planificació de les intervencions en prevenció sobre drogues” dóna els conceptes claus i reflexiona al voltant de la importància del procés de planificació.

La guia planteja cinc etapes per estructurar el procés de planificació de les intervencions preventices: la detecció de necessitats, definició de la població, formular objectius, definició de l'actuació i l'avaluació.

En el següent enllaç podreu trobar la guia completa: http://bit.ly/1q62u11

Informe "Noctambul@s”: Observatori sobre abusos sexuals i consum de drogues en contextos d'oci nocturn (Fundació Salut i Comunitat).

Aquest observatori pretén aprofundir en la relació existent entre el consum de drogues, l’assetjament i els abusos sexuals en els contextos d’oci nocturn. L’estudi s’inscriu en una línia de prevenció i reducció de riscos, partint d’un enfocament basat en accions d’intervenció universal i selectiva.

Aquest projecte està finançat pel Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i es desenvolupa a la Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i Catalunya. L’objectiu principal és realitzar un anàlisi de la realitat de la violència sexual en contexts d’oci nocturn i consum de drogues.

Conclusions:

1. Les drogues desperten el sexisme latent.

2. Les agressions sexuals premeditades (l’agressor de forma intencionada proporciona una substància) són minoritàries.

3. L’alarma de la “submissió química” ha posat de nou sobre la taula la relació entre el consum de substàncies i les conductes violentes.

4. El consum de substàncies no converteix els homes en agressors sexuals en potència ni a les dones en víctimes.

5. La violència sexual és un dels principals riscos que les dones tenen quan surten de festa.

6. El pes dels discursos preventius s’ha de redirigir –urgentment- cap als nois joves.

Podeu trobar l'informe complert a:http://www.fsyc.org/malva/wp-content/uploads/Informe-Noctambulas-2014-20...

Planifiquem les nostres intervencions preventives?

Planifiquem les nostres intervencions preventives? A l'hora de fer prevenció és molt important tenir en compte la seva planificació i l'estructura que seguirà el procés. La “Guia de recomonacions per la planificació de les intervencions en prevenció sobre drogues” dóna els conceptes claus i reflexiona al voltant de la importància del procés de planificació.

La guia planteja cinc etapes per estructurar el procés de planificació de les intervencions preventices: la detecció de necessitats, definició de la població, formular objectius, definició de l'actuació i l'avaluació.

En el següent enllaç podreu trobar la guia completa: http://bit.ly/1q62u11

Com evoluciona el consum entre els adolescents i joves?

Les dades de l’última enquesta ESTUDES sobre els consum de drogues dirigia a adolescents i joves entre 14 i 18 anys, mostren un descens del consum de les substàncies tant legals com il•legals en aquest grup d’edat en els últims dos anys. Les prevalences del consum dels estudiants en l’últim any són que un 76,8% ha consumit alcohol, un 31.4% tabac, un 25,4% cànnabis i un 10,8% consum hipnosedants amb o sense recepta.

Podeu consultar tota la informació en el següent document:http://www.pnsd.msssi.gob.es/eu/profesionales/sistemasInformacion/sistem...

Font:http://www.pnsd.msssi.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaIn...

Importància de la mirada

El psicòleg Claudio Vidal ens convida a reflexionar sobre l'abordatge en el consum de drogues. Què és més important la quantitat de drogues que es consumeixen, o bé les conseqüències que s'en deriven del consum?

L'autor ens convida a reflecionar al voltant del sensacionalisme al voltant de les dades sobre el consum de substàncies. Sovint per captar l'atenció dels mitjans de comunicació i professionals les dades que es presenten com a rellevants són les que mostren l'extensió del consum, i per tant en l'ideari social roman que el més important és quantes drogues consumeix la gent.

Però l'autor també senyala que obtenir dades fiables i generalitzables sobre les conseqüències dels consums que es produeixen és una tasca difícil. Això es degut a que aquestes dades poden estar esbiaixades per la metodologia emprada en la recolipació de la informació. L'International Centre of Science in Drug Policy ha rebut de bon grat la proposta de repensar com la manera d'avaluar les polítiques sobre drogues. En el següent enllaç podeu accedir al document que proposen per redefinir les polítiques sobre drogues (https://d3n8a8pro7vhmx.cloudfront.net/michaela/pages/61/attachments/orig...).

Font: http://periferics.cat/que-es-mes-important-quant-consumeix-la-gent-o-qui...

Consum de drogues entre els joves segons la seva residència

Els joves que resideixen en àmbits rurals consumeixen més alcohol, tabac i cànnabis que els joves de la ciutat, segons un estudi sobre “Desigualtats en salut en les conductes de risc dels joves, segons l’àmbit de residència” de Núria Obradors. En el cas de la cocaïna, el consum és superior entre els joves de la ciutat. L’autora de l’estudi també analitza les diferències segons el sexe, i conclou que el consum de tabac i alcohol es similar en nois i noies. A més apunta que els nois tenen una major tendència al “binge drinking” (ingesta massiva d’alcohol en un breu període de temps).

Font: http://periferics.cat/els-joves-rurals-consumeixen-mes-alcohol-tabac-i-c...

Recomanacions per al tractament informatiu de les drogues

El Consell Audiovisual de Catalunya té a l’abast dels professionals de la comunicació document on es presenten algunes recomanacions a l’hora de parlar sobre drogues en mitjans de comunicació escrita, d’àudio o visual. Aquestes recomanacions giren al voltant d’evitar tractar el tema de manera sensacionalista i fomentant l’estigma de les persones drogodependents. Si voleu parlar de drogues en algun mitjà de comunicació o en el vostre àmbit laboral , tot seguit resumirem algunes de les recomanacions generals que realitza el document:

1. Diversificar les fonts d’informació periodística.És important comptar amb més d’una font d’informació per tal de que aquesta sigui plural. Pot ser interessant comptar amb un equip multidisciplinari per tal de donar diferents perspectives al voltant de la temàtica.

2. Ponderar el sensacionalisme en el tractament del consum de drogues. Es recomana informar de la temàtica de drogues tot evitant el sensacionalisme i els estereotips que estigmatitzen els consumidors.

3. Eliminar prejudicis, estereotips, estigmes, tòpics, idees preconcebudes, etc. És recomanable utilitzar un llenguatge neutre i donar importància a la substància que és notícia, no tant a la persona o context social on es produeix. D’aquesta manera s’evita que el receptor de la informació faci una associació directa de entre els dos aspectes ( per exemple identificar la persona consumidora de drogues il•legals amb aspectes vinculats a la delinqüència).

4. Difondre alternatives d’oci no consumidor. Donar alternatives al consum de drogues, evitant el reforç del consum de les drogues legals.

5. Exigir formació especialitzada als professionals de la comunicació. Els professionals de la comunicació haurien de formar-se en drogodependències per tal de garantir el bon tracte del tema.

6. Concretar el discurs mediàtic. Es recomana utilitzar el nom de la substància de la qual se’n parla, en comptes d’utilitzar el genèric “droga”.

7. Equilibrar el tractament informatiu de drogues legals i il•legals. Aquest equilibri va dirigit a evitar el sancionalisme de les drogues il•legals i a potenciar el discurs del risc que comporten les drogues legals.

8. Fomentar missatges de prevenció i d’advertiment de riscos. La prevenció ajuda a prendre consciència dels riscos que comporta prendre drogues cap a la salut personal i col•lectiva.

9. Emfasitzar sobre el risc penal de traficar amb drogues.

10. Adaptar el tractament mediàtic al propòsit i al públic objectiu. És important adaptar-se al públic objectiu de la informació i al seu llenguatge.

Podeu trobar més informació a: http://hemerotecadrogues.cat/docs/recomanacions_mitjans_audiovisuals_dro...

Font: Hemeroteca de Drogues. .

L’alcohol a debat: Veus el que beus?

La setmana del 9 al 15 de novembre es celebra “Veus el que beus?”, un espai de reflexió entorn a l’alcohol i el seu consum. Com a acte central s’organitza una jornada al CaixaForum el 13 de Novembre. En el marc del Pla Municipal de Prevenció Drogodependències del Masnou volem afegir-nos a aquesta iniciativa.

“Veus el que beus?” és una iniciativa de l’Agència de Salut Pública de Catalunya per a sensibilitzar sobre els riscos del consum d’alcohol. En el marc d’aquesta setmana s’organitzaran tallers i xerrades relacionades amb l’alcohol, així com una jornada dirigida a professionals el 13 de novembre al CaixaForum.

Al web del Canal Drogues de la Generalitat de Catalunya hi ha un espai dedicat a la Setmana Veus el que Beus?, on trobareu informació referent a com us hi podeu unir i participar, així com una relació de materials que treballen el tema de l’alcohol i informació sobre la jornada. La informació està classificada en dos blocs: informació per a professionals i per a la ciutadania.

Per una banda, convida als professionals a col•laborar i promoure activitats i accions dins del territori de cadascú o entitat per a convertir aquestes dates en una veritable setmana de sensibilització.

Al web es pot accedir als diferents programes que s’estan duent a terme en els diferents àmbits (oci nocturn, joves, familiar, comunitari, educatiu, salut i laboral) així com als diferents materials descarregables que es poden utilitzar per a realitzar diferents activitats i un apartat d’enllaços d’interès. Els materials també estan classificats segons àmbit d’intervenció. També trobareu totes aquelles accions que es fan al vostre territori.

Per altra banda, a l’apartat de ciutadania trobareu diversa informació sobre l’alcohol i enllaços d’interès. Com a acte central de la setmana, el 13 de novembre s’organitza una Jornada de 9 a 15h al CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, 08038 Barcelona), on es reflexionarà sobre les principals línies d’actuació sobre el consum d’alcohol que es treballen a Catalunya.

Podeu consultar el Programa de la Jornada a:

http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadmini...

Podeu inscriure-us a la Jornada emplenant aquest formulari:

http://drogues.gencat.cat/ca/canalsocults/form_veus_beus

Més informació a: http://drogues.gencat.cat/

Promou, participa i col•labora en la setmana del Veus el que Beus! .

Les persones que inicien tractament per drogodependències són cada cop més joves

Aquesta és una de les característiques del perfil que ha elaborat la Unión de Asociaciones y Entidades de Atención al Drogodependiente (UNAD), xarxa estatal d’atenció a persones amb problemes d'addiccions, de les persones ateses als seus centres, a més d’altres característiques dels diferents abordatges que es realitzen en els seus centres de les drogodependències. UNAD és actualment la major ONG de Europa dedicada a les drogodependències, al agrupar a més de 250 organitzacions no governamentals sense ènim de lucre de totes les comunitats autònomes excepte Balears. Per a aquest treball, finançat pel Pla Nacional sobre Drogues, s’han entrevistat a més de 46.000 persones, entre professionals i pacients de les comunitats autònomes de Madrid, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia i Extremadura.

Segons les dades derivades de l’estudi, el 10% de les persones en tractament per drogodependències són menors de 16 anys i arriben principalment per un consum problemàtic de cànnabis. Per altra banda, un 17% té entre 16 i 25 anys.

Perquè la OMS proposa a la Unió Europea que es prohibeixi fumar en cotxes i cases amb nens?

L’objectiu principal d’aquesta mesura és reduir el tabaquisme entre la població i totes les conseqüències negatives associades. Per l’altra banda, es pretén conscienciar sobre els riscos que comporta el tabaquisme passiu entre els adults i els nens, mitjançant el suport a les famílies per aplicar la mesura i formant als professionals.

També es pretén desnormalitzar el consum de tabac, com ja passa actualment i tal com asseguren els representants de l’OMS, que les noves generacions de nens i adolescents ja no conceben el consum de tabac en llocs públics, gràcies en part a les lleis que es van promoure per prohibir el consum en aquests espais.

Amb aquesta línia, l’OMS també proposa prohibir qualsevol tipus de publicitat, promoció o patrocini en la industria de l’entreteniment o els mitjans de comunicació.

Font: www.lasdrogas.info

Fer-los passar vergonya ajudarà a disminuir el consum d’alcohol?

Cada cop es sent parlar més del “turisme de borratxera”. Aquí, en ciutats com Salou, Magaluf, Lloret de Mar, Barcelona o Gandia ja fa temps que els veïns i veïnes mostren les seves queixes. Ja sigui perquè no volen aquest tipus de turisme a les seves ciutats, pel soroll, faltes de respecte, horaris descontrolats, brossa, falta de compliment de normes mínimes de respecte,...

Hi ha altres països de la Unió Europea que també estan vivint el “turisme de borratxera”. L’illa grega de Corfú (a la ciutat de Kavos), cansada d’aquest tipus de turisme, van utilitzar les xarxes socials i un aspecte negatiu del consum d’alcohol (diferents estudis mostren que un d’aquests aspectes és fer el ridícul) per intentar disminuir les conseqüències derivades.

El que van fer va ser crear una pàgina en la xarxa social Facebook per pujar fotografies dels adolescents i joves borratxos, per així fer-los quedar amb ridícul i a la vegada fer crítica social. Tot i això, el que va passar és que els joves, en lloc de sentir-se avergonyits, es sentien orgullosos i competien entre ells. Això ens dóna molt per reflexionar...

Font: The huffington post i ABC.

Els abusos sexuals en contextos d’oci nocturn

L’observatori Noctambul@s, finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues, està portant a terme un recull qualitatiu d’informació sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d’oci nocturn.

Dels primers resultats analitzats s’extreu que l’abús sexual, sobretot cap a les dones, en contextos d’oci nocturn està àmpliament estès, però també normalitzat i paral•lelament invisibilitzat. Pot contribuir a això el fet que la industria de l’oci utilitzi el cos de la dona com un reclam.

Les drogues més presents en aquestes situacions d’abusos sexuals, contràriament a l’imaginari col•lectiu, són l’alcohol i la cocaïna.

Què li pot passar a un menor d’edat per consumir a la via pública segons la nova llei de seguretat ciutadana?

En la disposició addicional quinta d’aquesta llei, titulada “Suspensión de sanciones pecuniarias impuestas por infracciones en materia de consumo de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas cometidas por menores de edad” es descriu que les multes d’aquest tipus que es fiquen als menors es podran suspendre sempre que, a sol•licitud dels infractors i els seus representats legals, s’accedeixi a sotmetre’s a tractament o rehabilitació, si ho necessiten, o a activitats de reeducació.

Si els menors abandonen aquestes mesures, es procedirà a executar la sanció administrativa. Aquesta podrà tenir un import mínim de 601 euros i màxim de 30.000 euros.

D’aquesta manera podem afirmar que tot i que la prevenció sembli costosa a l’inici, a llarg termini estalvia diners i preserva la salut. Font: prevenim.dro

És la prevenció cost-efectiva?

La prevenció en matèria de drogodependències sovint es percep com una inversió molt costosa per la seva efectivitat. S’han realitzat estudis sobre si la prevenció és cost-efectiva i els resultats són positius; la prevenció de drogues és eficient. A l’hora de fer l’anàlisi els costos que es tenen en compte són el material, el personal que hi treballa, el disseny, la gestió i l’actualització del programa.

Els beneficis es mesuren en la despesa econòmica que es deixarà de realitzar per cada cas evitat, és a dir, la reducció del consum de recursos sanitaris, la menor incidència de fumadors, la productivitat laboral. Per exemple en un estudi sobre l’eficiència de la prevenció escolar en el consum de tabac (Hormigo, García-Altés, López et al. 2009), troben que per cada euro invertit en el programa, reporta un benefici per a la societat de 22,74 euros.

D’aquesta manera podem afirmar que tot i que la prevenció sembli costosa a l’inici, a llarg termini estalvia diners i preserva la salut. Font: prevenim.dro

Com canviat el consum de substàncies en els últims dos anys?

Segons dades de l’última publicació de l’enquesta EDADES, dirigida a la població entre 15 i 64 anys per conèixer el consum de drogues a la població, des del 2011 augmenta lleugerament el consum de les drogues legals (alcohol, tabac i hipnosedants) i disminueix el consum de drogues il.legals.

Les prevalences del consum en la població en l’últim any són que un 78,3% han consumit alcohol, 40,7% tabac i 12,2% hipnosedants. Per primera vegada irrompen en l’enquesta el consum d’hipnosedants sense recepta amb un consum d’un 1,2%.

Què passarà si s’aprova la nova Llei de Seguretat Ciutadana?

El passat mes de desembre es va aprovar l’avantprojecte de la nova Llei de Seguretat Ciutadana. Cal destacar els canvis que es volen produir en matèria de drogues i pel que fa a les infraccions. En l’avantprojecte s’estableix com a infracció greu el consum o tinença il•lícita de drogues i l’abandó instruments emprats pel consum en establiments o transports públics. A més, se sancionarà la tolerància del consum de drogues il•legals en locals o establiments públics i la manca compromís dels propietaris per acomplir la normativa.

Pel que fa el consum de begudes alcohòliques en vies, establiments o transports públics es consideraran una infracció greu quan aquesta conducta pertorbi greument la tranquil•litat ciutadana. No es considerarà delicte la plantació i cultiu de drogues en llocs visibles al públic. D’aquesta manera la nova redacció deixa fora als clubs de cànnabis i a les persones que cultivin a l’interior de casa seva per al consum propi. Les sancions administratives aplicables a les infraccions anteriors també s’han modificat, entre altres mesures. Font: Blog del Programa de Formació en Drogodependències de la UB

Què en saps sobre la regulació de les associacions i clubs de cànnabis?

El Departament de Salut Pública ha presentat una proposta per determinar els criteris de salut pública que haurien de seguir les associacions i clubs de cànnabis per exercir la seva activitat. La proposta presentada està orientada a minimitzar els danys del consum, així com a impulsar la informació, educació i la prevenció de les seves conseqüències del seu consum.

Algunes de les mesures que es podrien prendre serien des de la limitació de l’accés (majors de 18 anys, consumidors habituals de cànnabis, mesures de control d’accés al club,...) a la limitació d’espais i horaris. Les altres mesures fan referència a serveis d’assessorament professionalitzats en reducció de riscos i danys, així com de detecció precoç, seguiment i derivació dels consums problemàtics del cànnabis. Font: www.periferics.cat

Què vol dir reduir l’oferta?

Si una substància està més disponible per la població, molts cops implicarà que sigui més consumida. Reduir l’oferta implica que aquesta substància estigui menys disponible i que sigui menys visible, entre d’altres.

Relacionant-t’ho amb el tabac, aquí ja fa temps que es va actuar en aquesta línia: ficant restriccions del consum en espais públics i posant difícil que els menors en puguin comprar, a més de prohibir la publicitat als mitjans de comunicació. Ara altres països estan movent fitxes amb el tabac pel que fa a la publicitat: els paquets de tabac neutres, per reduir l’atractiu d’aquests (animals, colors cridaners...). Aquesta mesura de promoció de la salut s’anomena "empaquetat genèric" o "plain packaging". Font CNPT.

Arriba l’estiu i les festes de molts pobles i ciutats...

Els menors d’edat no haurien de consumir alcohol, però, els hi poden vendre? Ja sabem que això tampoc, però a vegades passa, que hi ha gent, que per guanyar uns calerons de més, incompleix les lleis, i de retruc augmenta la disponibilitat de la substància i la facilitat per aconseguir-ne.

Hem de poder explicar als joves perquè està prohibit que consumeixin. Prendre alcohol en èpoques de creixement pot dificultar aquest procés, i tenir conseqüències a llarg termini. També han de saber, que la persona que els hi ven, no pensa en aquest creixement....

Què passa amb la regulació de l’alcohol?

El Govern està posant en marxa una nova llei per regular la venda, el consum i la publicitat de l’alcohol. Això s’inicia uns mesos després en què apareguin les dades de l’ESTUDES, on es mostra que l’alcohol és la substància més consumida pels adolescents entre 14 i 18 anys (en els últims 30 dies, un 74% n’havia consumit) i també la que té menys percepció de risc.

Dintre d’aquesta nova llei, que sembla que no s’aprovarà abans de l’estiu, un dels aspectes que es pretén regular és la publicitat. Es preveu establir una franja horària per poder emetre els anuncis (igual que s’ha fet amb els cigarrets electrònics), a més de controlar la promoció de l’alcohol en llocs propers als centres educatius i esportius. Tot i això, les empreses fabricants d’alcohol podran continuar patrocinant actes esportius. (font.: la Vanguardia i ABC).

Què és això del Shabú?

El Shabú forma part de les mateixes substàncies que fa més de 20 anys que estan al mercat, les amfetamines i les metamfetamines. El que marca la diferència d’aquesta amb les altres més conegudes és la forma de consumir-la. Habitualment les amfetamines se solen consumir en format comprimit o en pols. El Shabú es consumeix via fumada o pulmonar, per tant els efectes són més “potents” (durada, intensitat dels efectes estimulants del SNC i orgànic) (lasdrogas.info)