Bolets al·lucinògens

Hi ha una gran varietat de fongs amb propietats psicoactives. Els més coneguts són els psilocibes i -en menor mesura- l'Amanita muscaria. Els fongs psilocibes creixen de forma silvestre en diferents regions d'Europa, Àsia i Amèrica, però també es poden cultivar. N’hi ha diferents varietats, encara que les més freqüents són els Psilocybe semilanceata -anomenats en argot en algunes zones monguis- i els Psilocybe cubensis (Stopharia cubensis)..

En forma natural, però també es venen en pols dins de càpsules i en forma d'smell bags (bosses per fer olor). Les seves dosis actives varien en funció de si s'administren secs o frescos. Aquests darrers tenen més aigua i, per tant, menys quantitat psicoactiva). Majoritàriament es consumeixen deshidratats (secs).

Es consumeixen per via oral, és a dir, mastegant-los, en infusió, o empassant-se les càpsules.

Psicodèlics i al·lucinògens.

A nivell físic, poden provocar augment del ritme cardíac, badalls sense son, dilatació de les pupil•les, esgarrifances, vertígens, mal de cap, boca seca, suor i augment de la temperatura corporal.

Generen tolerància (elevada), però no dependència.

A curt termini, poden provocar un mal viatge (ansietat, agitació, confusió, etc.) que pot evolucionar cap a un episodi psicòtic agut amb vivències desagradables, sentiments de persecució i pèrdua del sentit de la realitat (risc d'accidents, lesions o suïcidi).

Estan especialment contraindicats si es pateixen problemes mentals, ja que poden produir trastorns psicòtics i crisis d'angoixa (freqüents). Pel seu aspecte físic, molts bolets al•lucinògens es poden confondre amb espècies verinoses que poden ser mortals.