Cocaïna

Cocaïna

 

LA COCA(ÏNA) – Què és?

Els habitants de l'altiplà sud-americà han conviscut durant milers d'anys amb una planta estimulant: la coca. Integrada a la seva cultura, la coca els ha permès viure millor a grans alçades, celebrar determinades cerimònies o suportar millor les deficiències alimentàries.

Mitjançant dos procediments químics s'obté de la fulla de coca un concentrat molt potent: la cocaïna (o clorhidrat de cocaïna).

 

UFFFFFF – Efectes

Els efectes de la cocaïna depenen de la dosi i les característiques personals. Però, en general, al començament provoca efectes estimulants; és a dir, sensació de benestar, menys son i gana, sensació de “poder amb tot” i més activitat en general.

A mesura que es va prenent, el benestar químic dóna pas a una mena d'ansietat per voler-ne més, i s’entra en un cercle viciós, ja que com més se’n pren, més se’n vol. Els efectes del seu consum són breus (al voltant de 45 minuts), i encara reforça més aquest cercle viciós.

Quan una persona ja ha desenvolupat una dependència a la cocaïna, en necessita de manera compulsiva (en pot prendre simplement per veure la tele, per treballar, etc.).

 

Una parella que es fa mal: l'alcohol i la cocaïna

Massa sovint les persones que prenen cocaïna beuen, alhora, alcohol. Diuen (erròniament) que una droga compensa l'altra (la cocaïna redueix la baixada de l'alcohol, i l’alcohol, l'ansietat de la cocaïna). No obstant això, es tracta d'una barreja gens convenient.

El consum simultani d’alcohol i cocaïna augmenta considerablement la quantitat que es pren d'ambdues drogues i, per tant, els efectes indesitjables (gran despesa de diners, impacte en la salut física i en el cervell, risc de dependència o la potenciació de conductes agressives). A més, aquesta barreja sintetitza una nova substància d'alta toxicitat, el cocaetilè. Per tot això, si es decideix prendre qualsevol de les dues substàncies, convindria mantenir l'una ben lluny de l'altra.

 

INDEPENDITZAR-SE
El consum de cocaïna provoca dependència?

La cocaïna és una substància molt addictiva i, tot i que la major part de les persones que n'han consumit no hi acabaran tenint una relació de dependència, algunes persones consumidores poden acabar sentint-se incapaces de controlar-ne el consum.

La dependència més important que provoca, tot i que també pot arribar a ser física, és la psicològica. Com succeeix amb moltes altres drogues, l'ús continuat de cocaïna -quan no s'elimina o no es redueix- comporta un procés de tolerància que fa que cada vegada es necessitin dosis més elevades per experimentar els mateixos efectes.

L'ús d'aquesta droga -a diferència d'altres com les pastilles d’èxtasi- no està lligat necessàriament a un espai concret, ja que es pot consumir en moments, llocs i situacions molt diverses. Així, no és estrany trobar consums en entorns laborals o diaris, fet que li dóna més potencial addictiu.

Als problemes psicològics i físics relacionats amb aquesta substància se sumen moltes altres conseqüències indesitjables. En concret, problemes de relació i familiars, despesa d'una quantitat important de diners, accidents de circulació, agressivitat en entorns de lleure o domèstics, etc.

A qui ha pres molta cocaïna, és fàcil que aquesta li moduli les idees. És a dir, els seus pensaments l’empenyeran a repetir-ne el consum, però d'una forma subtil i indirecta; buscant tot tipus d'excuses o pretextos per fer-ho. Per exemple, s'ajuntarà amb amics o amigues que en consumeixen freqüentment i es mourà, aparentment per casualitat, per bars en els quals se’n ven.

 

JO LA DEIXO QUAN VULGUI – Suport terapèutic

Quan una persona s'adona que és addicta a la cocaïna, la vol deixar (que pugui o que sigui un bon moment per fer-ho és una altra cosa). Per això, el millor és no arribar a aquesta situació.

Això passa quan el consum d’aquesta substància s’escapa de les mans, quan les persones que es preocupen per aquesta persona l'avisen, quan té problemes de salut, econòmics o de relació... Si se n'adona aviat potser podrà aturar el consum amb molta motivació i posant distància envers els col•legues i els ambients en què es consumeix. Però si no és així necessitarà el suport psicològic o d'altres tipus que ofereixen els centres de tractament.