Cànnabis

Cànnabis

 

QUÈ ÉS? - El cànnabis i els seus derivats

Es coneix amb el nom de cànnabis una planta que ha estat utilitzada des de l'antiguitat amb diferents finalitats: recreatives, medicinals i industrials (s’utilitza per confeccionar roba, corda, sabates, paper i d'altres, gràcies a les nombroses propietats que té).

El cànnabis conté uns 400 compostos químics diferents, entre els quals destaquen unes 60 substàncies conegudes amb el nom de cannabinoides. Un d'aquests cannabinoides és el THC (delta-9tetrahidrocannabinol), el principal principi actiu del cànnabis, ja que és el que té més potència psicoactiva.

Del cànnabis se n'extreuen diversos productes. Els més habituals són:

  • La marihuana: els cabdells de les flors sense germinar de la planta femella.
  • L’haixix: la resina de la planta premsada.

 

 

Quins efectes té?

El THC, el principal principi actiu del cànnabis, actua sobre l'organisme com un depressor del cervell, capaç de provocar alteracions de la percepció, increment en l'activitat motora en un primer moment, que en una segona fase es converteix en inèrcia i incoordinació motora, tremolors, debilitat, i espasmes musculars.

A nivell físic, el cànnabis augmenta la freqüència cardíaca, disminueix la pressió arterial i provoca sequedat de boca, augment de la gana, suors, enrogiment dels ulls, caiguda de les parpelles i alteracions de la coordinació motriu.

Generalment, provoca sensació de benestar, desinhibició i ganes de parlar i riure. Per això, a les persones que en consumeixen els acostuma a venir de gust repetir.

A vegades, pot provocar ansietat, mal rotllo, paranoies i pànic, que desapareixen normalment al cap de poques hores. Però si es continua consumint de manera habitual aquestes sensacions es poden fer cròniques en el temps.

El cànnabis pot augmentar les possibilitats de presentar un episodi psicòtic en persones que tenen predisposició genètica. Aquest episodi es caracteritza per idees delirants, al•lucinacions, confusió, amnèsia, ansietat i agitació.

 

NATURAL - Origen natural

A diferència de les drogues sintètiques, el cànnabis prové d'una planta. Tot i això, especialment el haixix, pot estar molt adulterat. Si bé no acostuma a estar-ho amb substàncies perilloses (el més habitual és que contingui parts de la mateixa planta que no són psicoactives), de vegades no és així. Se n'han trobat mostres barrejades amb oli de motor, pneumàtics, cera, fems o llet condensada.

LLa marihuana no acostuma a estar adulterada, però la potència d’aquesta substància i els riscos que té associats són molt superiors als de l’haixix. Això passa especialment amb les varietats potents. Qui pensi que una droga natural mola més, hauria de recordar que molts dels verins més fulminants també són naturals.

 

MEDICAMENT VERD? - Usos terapèutics

Alguns derivats del cànnabis es poden utilitzar en el tractament de certes malalties, com per exemple per reduir els efectes secundaris dels tractaments per al càncer i la sida (vòmits i nàusees), per estimular la gana o per tractar dolors. Per això, alguns països n’autoritzen l’ús mèdic amb aquesta finalitat. Tanmateix, el cànnabis no cura cap malaltia; només pot ajudar a alleugerir-ne alguns dels símptomes. Al nostre país, l’ús terapèutic d’aquesta substància està autoritzat en casos molt concrets, en forma de preparats farmacèutics i sempre sota control mèdic.

Sovint s’ha aprofitat el debat que genera la utilització terapèutica d’aquesta substància per defensar-ne el consum recreatiu, amb l’argument que "si és terapèutic, és inofensiu” (una conclusió del tot errònia i interessada).

 

ELL SE'L FA AIXÍ, ELLA SE'L FA AIXÀ – Com es pren

La majoria de persones no consumeixen cànnabis. I qui ho fa acostuma a fumar-ne la forma més freqüent de consumir-lo és un porro, és a dir cànnabis barrejat amb tabac (als riscs de la droga s'hi afegeixen els del tabac, el paper i la combustió). Hi ha qui se’l fa només amb maria (s'estalvia el tabac però augmenta significativament la potència i els possibles problemes que en deriven). També es fuma directament en una pipa o s'afegeix a algun preparat culinari (per via digestiva).

T'has preguntat mai...
Què té més repercussions en el sistema respiratori, fumar tabac o cànnabis?

Doncs el cert és que té més repercussions en el sistema pulmonar fumar un paquet de tabac que un o dos porros al dia, però també és cert que les persones fumadores de cànnabis solen ser-ho també de tabac. Tot i així, cal no oblidar la repercussió en el cervell que té el consum de cànnabis que afecta a la concentració, l’atenció i la memòria.

 

COMENCES AMB PORROS I ACABES... - Relació amb altres drogues il·legals

Hi ha qui afirma que qui acaba prenent drogues molt fortes ha començat pels porros. Però potser oblida que abans deu haver pres alcohol i/o fumat tabac.

Si una persona fuma porros acabarà prenent altres drogues? No necessàriament. La majoria de fumadors tenen ben clar que no ho volen fer. Tot i això, caldrà anar amb més de compte perquè, com que el cànnabis és una droga il•legal i forma part del mercat negre, es tindran les altres més a mà. D'altra banda, també pot ser que no se'n tingui prou i que es vulgui experimentar amb altres drogues.

 

UN CONSUM PERMÈS I SANCIONAT (!) - Repercussions legals

Està penat (amb judici, antecedents, multa i possible presó o internament en un centre de justícia juvenil) no només vendre cànnabis sinó també donar-ne, regalar-ne o proporcionar-ne. Quan se'n porta molta quantitat a sobre s'entén que és per traficar (i s'actuarà com si s'hagués fet). Tot i això, les penes o mesures són inferiors a les que s’apliquen per a altres drogues il•legals.

A més, la llei administrativa multa amb entre 601 i 30.000 euros tant el fet de fumar-ne en un lloc públic com el de portar-ne a sobre (per petita que sigui la quantitat). És a dir, que si no es pilla per una banda, es pilla per l'altra.

 

QUÈ M'HI JUGO? - Conseqüències sobre la salut

Conseqüències immediates

  • Deteriorament de la memòria a curt termini.
  • Disminució de l’atenció, la capacitat de judici i altres funcions cognitives.
  • Alteració de la coordinació motora i de l’equilibri.
  • Augment de la freqüència cardíaca.

Conseqüències perllongades en el temps (la seva durada és superior a la de la intoxicació, però no són permanents)

  • Deteriorament de la memòria i de la capacitat d’aprenentatge.

Conseqüències a llarg termini (efectes acumulatius i potencialment permanents del consum crònic)

  • Dependència.
  • Augment del risc de bronquitis crònica i emfisema.
  • Augment del risc de càncer.

 

 

QUAN POT ACABAR MALAMENT - Conseqüències psicològiques

El consum de cànnabis afecta capacitats cognitives com ara la concentració, l'atenció i la memòria. A més, com a droga depressora i quan se’n consumeix sovint, pot disminuir el ritme vital (tenir menys ganes de fer coses, estar massa temps desorientat, etc.). Aquestes capacitats, en principi, es recuperen quan se n'abandona el consum.

A les persones amb trastorns mentals els pot provocar problemes importants. La barreja de les particularitats del cànnabis -i més encara les d'un tipus determinat de marihuana- amb un cervell que té tendència al desequilibri pot ser explosiva. Això passa clarament quan es té una psicosi de tipus esquizofrènic. El consum de cànnabis és una de les causes més freqüents de psicosis en joves.

L'addicció va associada a malestar i a la dificultat per fer activitats habituals (estudiar, treballar, parlar amb els amics amb coherència, etc.).

 

UN VOLANT FUMAT – Conducció

Els accidents de cotxe o moto són la primera causa de mort entre la gent jove. Per tant, es tracta d'un tema prou important. Tant conduir com deixar-se conduir demana estar al cent per cent, i això no és possible quan s'està sota els efectes del cànnabis. Quan se n'ha pres s'actua amb més lentitud, es tenen menys reflexos, es pot prendre la conducció i el que passa al volant sense la seriositat necessària, i la noció del temps i de l'espai està distorsionada. Per això, si se'n fuma no s’ha de conduir.

 

INDEPENDITZAR-SE
ESPORÀDIC, FREQÜENT O ENGANXAT – Dependència

El cànnabis genera dependència física i psicològica. Tot i això, en comparació amb altres drogues, no es pot dir que aquesta sigui químicament molt addictiva. Per això, enlloc de l’expressió “els porros enganxen” seria més correcte dir que “algunes persones s'enganxen als porros” (i algunes molt!). La dependència important, quan n'hi ha, és psicològica.

Per una banda certs costums (molts cops fem el que veiem més que no pas el que volem) i de l'altra característiques de la substància, faciliten que qui en fuma de tant en tant ho pugui acabar fent cada dia. En aquest cas, tant si hi està molt enganxat com poc, el cas és que ho estarà.