L’èxtasi o MDMA (3-4 metilendioximetamfetamina) és una droga sintètica. És un derivat amfetamínic i comparteix amb altres substàncies (metamfetamina, MDA…) una part important de la seva estructura química. També es pot anomenar èxtasi o cristall.

La presentació d’aquesta droga ha variat amb el temps. Inicialment es comercialitzava en forma de càpsules, i després de pastilles amb dibuixos o logos diferents. Actualment es troba més en pols, l'anomenat cristall (per ingerir-la o barrejar-la amb alguna beguda).

Oral.

Estimulant.

Els efectes apareixen al cap d’una hora de la ingesta, aproximadament. A nivell fisiològic, s’han descrit símptomes com ara tensió muscular, moviments involuntaris de mandíbula (bruxisme), nàusees, visió borrosa, tremolors, insuficiència renal o edema pulmonar.

A nivell conductual, provoca sensació de benestar, energia, disminució de la son, la gana i el cansament, eufòria, sensació de connexió amb el món i les altres persones, etc.

Després hi ha una fase de cansament i de baixada de l’estat d’ànim.

Genera tolerància i pot provocar dependència. Però els riscos d’aquesta substància solen tenir més relació amb els efectes tòxics aguts o crònics.

A nivell psicològic, poden aparèixer efectes adversos durant el consum, com ara confusió, inquietud, irritabilitat, estats depressius, insomni, ansietat severa, estats paranoides, etc., que a més es poden perllongar en el temps.

Físicament, tant a curt com a llarg termini pot ocasionar problemes cardiovasculars, respiratoris, hepàtics, neurològics, de ronyó, etc.

A curt termini, l’ús d’èxtasi pot produir un augment crític de la temperatura corporal, hipertensió i deshidratació, ja que el seu consum s’associa a activitats físiques perllongades (com per exemple ballar tota la nit en un lloc tancat). Tot i ser poc freqüent, és molt greu.