Historial preguntes famílies

Com ens posicionem com a pares i mares enfront el consum de drogues?

Podem beure davant dels fills? Ens fa por que surti de festa..., Si tanta gent veu alguna cosa bona tindrà.... Us presentem una guia orientada a famílies amb fills i filles menors d'edat forma part del programa “T’ho empasses tot?”. Aquest neix amb l’objectiu de prevenir el consum d’alcohol amb adolescents i joves. Aquesta guia proposa temes per reflexionar sobre el posicionament familiar sobre el consum de drogues per tal d’educar als fills i filles que ajudi a evitar o retardar l’inici del consum de begudes alcohòliques.

“T’ho empasses tot?” és un programa de l’associació PDS (Promoció i Desenvolupament Social) i elaborat en col·laboració amb l’associació Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC) i desenvolupat amb finançament de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) amb la participació de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de les associacions Alborada (Galicia) i AESED (València).

 

 

Programa d'addicció a les pantalles del Centre SPOTT

En els últims anys ha crescut la preocupació per l’ús de les pantalles. Les addiccions a aquestes han sortit de casa i ara ocupen gran part de la nostra vida pública i privada. Alguns hospitals com Bellvitge o Sant Joan de Déu han considerat l’addicció a les pantalles des de la perspectiva de drogues i l’aborden des de la seva experiència en aquest camp.

La psicòloga i responsable del nou programa d’addicció a les pantalles del centre SPOTT, Gemma Garcia Enrich, assenyala que tot i que les pantalles no són una droga, la base de l’addicció és la mateixa, i al contrari de les drogues no es tracta de abstenir-se a consumir sinó a fer-ne un ús responsable. Gemma García Enrich explica que alguns senyals d’alerta poden ser la tendència a l’aïllament familiar i social, deixar de fer activitats que abans agradaven, baix rendiment escolar, falta d’hores de son, queixes d’amics i familiars, i agressivitat quan tenen problemes de connexió.

El modelatge dels pares i mares és molt important a l’hora de l’aprenentatge de l’ús de pantalles. Tal com explica el psicòleg Marc Masip, “si un pare treu el mòbil a la taula per llegir un correu, el fill es sentirà avalat per veure el Snapchat durant el sopar”.

Font: http://bit.ly/2ioTqkK

 

 

Quan parlem de drogues amb els fills i les filles?

La comunicació amb els fills i les filles afavoreix la unió familiar i a tenir una bona relació entre els membre d’aquesta. Però sovint hi ha temes que com a pares i mares ens és difícil parlar, un d’aquests són les drogues. Les drogues seguiran existint encara que a casa no se’n parli.

Per sort, podem aprofitar preguntes, comentaris o situacions quotidianes per parlar-ne: mirant una pel·lícula, el primer cop que el fill surt de festa, si algun amic seu s’ha emborratxat, etc.

Per parlar de drogues amb els fills convé:

• Adaptar la informació a l’edat, l’experiència i la informació prèvies dels fills.

• Tractar el tema sense exageracions i amb objectivitat.

• Estar preparats per escoltar coses que potser no ens agradin.

• Evitar fer-los un interrogatori.

En Lluís Mauri, psiquiatre i psicoterapeuta a l’Equip d'Atenció al Menor de Sant Pere Claver, també ens fa algunes recomanacions per tal d’abordar el tema amb els nostres fills i filles. Aquestes són les següents:

• “Cal esperar fins que l’adolescent ja no estigui sota la influència de l’alcohol o de les drogues abans de parlar amb ell de les nostres preocupacions sobre el seu consum.

• És important escoltar-lo sense jutjar-lo, sense dramatitzar ni emprar un to moralitzant.

• Proveu d’avaluar amb ell les raons pel que consumeix. Si ho fa servir per escapar dels seus problemes, cal parlar-ne i potser trobar altres maneres alternatives de resoldre’ls.

• Tracteu de precisar on, quan, com i amb qui consumeix, pot donar pistes per la recerca de solucions. • Ajudeu-li a prendre consciència dels avantatges i desavantatges d'aquest ús en la seva vida.

• Respecteu el seu ritme.

• Suggeriu el parlar amb un professional de l'escola o de la sanitat, o contactar amb algun dispositiu especialitzat en el tema. Respecteu si ho vol fer sol, però podeu oferir-vos a acompanyar-lo si ho necessita.

• Reconegueu les vostres pròpies limitacions.

Veure fins on podeu ajudar, sabent que no podeu fer les coses per ell o ella.” Font: http://bit.ly/2hq6vw9

 

 

Anar al cau o a l’esplai és un factor de protecció de la salut mental

Segons un estudi de la Universitat d’Edimburg (Escòcia), pertànyer a un grup escolta en edats infantils protegeix la salut mental en l’edat adulta.

Aquests són els resultats que es publiquen a la revista Journal of Epidemiology and Community Health, en el que s’observen com l’estat d’ànim i la felicitat en l’edat adulta poden variar segons els condicions socials que es presenten durant la infància, tret dels i les infants i joves que van estar vinculats a activitats d’associacionisme en el lleure educatiu. Aquests tenen fins a un 15% menys de probabilitats de patir algun trastorn mental en l’edat adulta.

Algunes de les activitats que promouen i treballen aquestes entitats ajuden a protegir la salut en el futur, com el fer de fomentar l’exercici físic, les habilitats socials com per exemple la cooperació, la cultura de l’esforç , la curiositat o el treball en equip. Aquestes habilitats contribueixen a afrontar i resoldre problemes en l’edat adulta.

A continuació us deixem algunes de les entitats que treballen en el nostre territori en el camp d’associacionisme i lleure educatiu.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans, Acció Escolta, Esplac, Fundació Catalana de l’Esplai i Azimut.

Què us sembla? Us animeu?

 

 

Educació familiar en la igualtat de gènere

Un dels debats actuals és el de l’educació amb perspectiva de gènere a l’educació formal i no formal. En els paràmetres actuals s’aposta per a una educació no sexista i que reconegui les capacitats de cada infant i jove per promoure la igualat d’oportunitats en el respecte a la diferència, evitant qualsevol tipus de discriminació per motiu de gènere.

Per tal de realitzar una prevenció d’aquest tipus de conducta en els infants i joves és important que tots treballem alhora per a un mateix objectiu. D’aquesta manera, des de casa és el lloc idoni per treballar els estereotips i prejudicis de gènere.

Des de la família és un dels espais on es transmeten més aquests estereotips, i per aquest motiu és interessant reflexionar com s’interpreten els rols de gènere des de l’àmbit familiar.

És important que les mares i pares ajudin a interpretar els missatges i actituds que arriben als fills des de la publicitat, la televisió, les cançons i sèries per tal de fomentar l’esperit crític per fer-los menys influenciables per no reproduir-los a la seva vida.

Des del programa Família i Escola de la Generalitat de Catalunya donen aquestes recomanacions per tal de tenir en compte: 

1. sigueu conscients que sou el primer model per als vostres fills, per tant, heu d'evitar que les vostres actuacions o actituds transmetin estereotips o prejudicis de gènere;

2. procureu utilitzar un llenguatge no sexista i que no sigui discriminatori, tant en el tracte amb els vostres fills com amb les altres persones;

3. tingueu les mateixes expectatives envers els fills i les filles i afavoriu que escullin aficions, esports o estudis tenint en compte les seves preferències i capacitats, i no seguint estereotips socials vinculats amb el gènere;

4. eviteu oferir-los de manera sistemàtica articles de consum que reforcin els estereotips de gènere (roba, joguines, accessoris, etc.);

5. observeu com els vostres fills juguen i es relacionen amb els companys o els amics, ja que això us permetrà veure com perceben i interpreten els rols de gènere;

6. feu entendre als fills que cal valorar totes les persones de la mateixa manera, independentment del seu gènere;

7. repartiu les diferents tasques de la llar entre tots els membres de la família sense tenir en compte els estereotips socials de gènere, i valoreu-les totes de la mateixa manera;

8. promoveu que expressin les seves emocions i els seus sentiments, independentment que siguin nen o nena;

9. sigueu crítics i feu-los reflexionar sobre els valors que transmet l'entorn (publicitat, televisió, videojocs, etc.) perquè sovint reprodueixen estereotips sexistes.

Font: http://bit.ly/2eBhmo3

 

 

Nou apartat al web sobre begudes energètiques

Durant els últims any l'augment del consum de begudes energètiques ha preocupat als agents de salut i algunes famílies. Es per això que a la nostra web hem inclòs un apartat amb informació sobre begudes energètiques per a adolescents, joves, famílies i professionals.

En aquest apartat podreu trobar informació al voltant de la composició de les begudes energètiques, dels riscos del seu consum i les seves conseqüències de la barreja amb l'alcohol. En el següent vídeo trobareu un petit resum dels efectes i les conseqüències del consum d'aquest tipus de beguda http://bit.ly/1MrdbUq.

A més la Generalitat posa al nostre abast un conjunt de recomanacions sobre el consum de begudes energètiques que podeu consultar en el següent enllaç: http://bit.ly/2dCkr2s.

 

 

Educació emocional

El millor entorn per a desenvolupar les competències emocionals és la família. Moltes mares i pares son conscients de la importància del bon desenvolupament de les emocions dins de l’educació dels infants i joves, però sovint portar-ho a la pràctica és fa difícil.

Des de FAROS ens presenten alguns punts claus per a començar a treballar les competències emocionals en l’àmbit familiar.

En primer lloc, cal saber identificar les pròpies emocions. Els pares han de ser conscients de les pròpies emocions, les seves causes i conseqüències. És important verbalitzar com ens sentim, per tal d’aportar vocabulari i exemples de gestió emocional als fills i filles.

En segon lloc, cal ajudar als infants i adolescents a gestionar les seves emocions. Han d’aprendre a saber com se senten. Practicar-ho dia a dia és ideal per desenvolupar la consciència emocional.

A més de verbalitzar i fer conscient l’emoció, cal acceptar-la, i treballar el comportament que se’n deriva. Totes les emocions són legítimes, però cal incidir en la manera com es gestionen. Font: http://bit.ly/2c8WZvW

 

 

Connecta amb els teus fills

“Connecta amb els teus fills” és una eina educativa per a pares i mares, i ajuda a resoldre els dubtes, les pors i les inseguretats que es pateixen al voltant de la important tasca de connectar amb els fills i les filles per educar-los i conviure-hi.

Conté informació, consells, adreces d’interès i activitats per promoure la reflexió dels pares i les mares a l’entorn de temes com ara les drogues i la sexualitat. La guia reflexiona al voltant de la comunicació amb els fills i filles, el seu grup d’amics, i de com establir límits i normes.

A més explora el paper de pares com a models de conducta. Enllaç: http://hemerotecadrogues.cat/wp-content/static_docs/Altres/salut/connect...

 

 

Pot afectar al desenvolupament dels fills l’ús que fem els pares dels telèfons mòbils?

Psicòlegs i altres experts en desenvolupament infantil estan investigant com afecta als nens l’ús que els seus pares fan de les noves tecnologies, i la forma d’ajudar a les famílies a mantenir un ús responsable dels dispositius digitals.

En un treball realitzat al Centre Mèdic de Boston es van observar 55 grups de mares i pares, i fills petits mentre menjaven en restaurants de menjar ràpid. Es van registrar els comportaments dels fills i els adults, incloent la freqüència amb la que els pares utilitzaven els seus telèfons mòbils durant el dinar. Van trobar que 40 dels 55 treien algun dispositiu mòbil durant l’àpat, i mentre alguns només el miraven breument, al voltant del 40% el miraven durant tot el dinar, ignorant per complet els seus fills.

Els adults centrats en els seus dispositius, van respondre amb més probabilitat amb duresa als nens, tant física com verbalment (Pediatrics, 2014).

Les dades que aporten les investigacions, apunten a que els fills s’estan veient privats de converses importants amb els seus pares degut a les interrupcions de la tecnologia.

Cal que els pares i mares siguin models de conducta, sobretot quan es tracta d’ensenyar als nens la importància d’experimentar soledat i avorriment. És bo que els nens s’avorreixin de tant en tant. Si el model que tenen a casa no potencia aquest ensenyament, davant aquestes sensacions, en comptes d’utilitzar la imaginació i la creativitat, recorreran al telèfon.

La innovació tecnològica sempre va per davant de la capacitat dels investigadors per a estudiar els seus efectes. Però s’han d’intentar aprofitar les oportunitats i desafiaments que acompanyen l’us de les noves tecnologies. Els pares han d’entendre que, tot i que els fills no necessiten que els seus pares estiguin 100% atents a ells per a assolir un desenvolupament social i emocional estable, s’ha de procurar un equilibri.

Algunes de les recomanacions que donen els experts, són aixecar-se abans que els fills per a consultar el correu i els missatges, mantenir els àpats, hora de dormir o moments al cotxe lliure de tecnologies o buscar espais i moments que permetin a les famílies xerrar sense interrupcions dels telèfons.

Font: http://www.infocop.es/view_article.asp?id=6175

 

 

El mòbil: comunicació, socialització,… dependencia. On estan els límits?

Els telèfons mòbils fa temps que han deixat de ser només aparells de telefonia, fet que es fa més explícit en el cas dels adolescents. Són moltes les prestacions que ofereixen, i s'ha convertit en un identificador de la pròpia identitat, com podria ser la roba. Les qüestions que preocupen a les families en relació a la telefonia mòbil i de tot el que comporta, es podria resumir en dos punts:

- Quina és l'edat addient per a que el meu fill tingui mòbil?

- Com puc estar segur que en farà un bon ús?

Les families solen associar el mòbil dels seus fills amb el control. És una manera de poder-los tenir accesibles qualsevol moment, sobretot si la familia per motius laborals està poc a casa. No obstant, tot i ser una bona eina en aquests casos, s'han de valorar els riscs que comporta l'ús inadequat del telèfon. No es tracta d'una qüestió d'edat sino més aviat de maduresa i de responsabilitat. Val la pena plantejar-se algunes qüestions abans de prendre la decisió:

- Per què li pot anar bé tenir mòbil?

- Perquè ens pot anar bé a nosaltres com a pares que tingui mòbil?

- És suficientment madur per a entendre els riscs que pot comportar un mal ús del mòbil?

- És conscient dels costos econòmics que suposa la utilització excessiva?

- Sabrà utilitzar amb responsabilitat el mòbil per a que no suposi una distracció a l'escola i a l'hora de fer deures o estudiar?

- Acceptarà complir les normes familiars d'ús que s'estableixin i les restriccions que es decideixin?

Més informació a: http://faros.hsjdbcn.org/es/cuaderno-faro/nuevas-tecnologias-ninos-adole...

 

 

Famílies i Escola

El programa Famílies i Escola de la Xarxa de comunicació local, tracta temes d'interès per a l'educació dels fills. En el darrer capítol de la 7a temporada del programa s'ha tractat la temàtica de les drogues. En el programa es realitza un resum de les pautes més important a l'hora de tractar aquest tema, i algunes directrius de com actuar en cas de consum per part dels fills. Visiten el centre SPOTT, gestionat per la Diputació de Barcelona, on es tracten els casos de drogodependència amb els adolectents i les famílies. També es realirza ua visita a l'exposició itinerant Controles?, que treballa el riscos de prendre drogues i transmetre el valor de la responsabilitat pel que fa al consum de substàncies als més joves. Podeu veure el capítol complert en el següent enllaç:http://bit.ly/173q5W2

 

Per estar ben informats...

Factors de protecció de la família Sovint es parla sobre les variables o situacions que poden fer que els adolescents comencin a consumir substàncies, però també és interessant conèixer quines variables poden fer que no les consumeixin. La família té un paper importantíssim entre aquests factors que poden protegir del consum.

- Vincles emocionals positius amb la família. Tenir una relació propera amb els fills, on es fomenti el recolzament emocional. Una bona relació permet l’oportunitat de desenvolupar i enfortir les habilitats socials dels fills (resolució de conflictes, autoestima, autocontrol, resistència a la pressió de grup,etc)

- Implicació positiva dels pares a la vida dels fills. Conèixer les activitats que realitzen i amb qui es relaciona permet saber qui són els seus amics i quins són els seus interessos.

- Pràctiques educatives correctes i adequades. Les famílies han de ser conscients del seu paper educatiu i quina importància tenen com a referents dels adolescents. Les mares i pares esdevenen models de referència des del moment en que neix un dels seus fills.

- Normes familiars coherents, clares i establertes.La família protegeix a través dels límits i les normes. Aquestes han de ser consensuades, ben definides i adaptades a cada edat.

- Desaprovació familiar del consum de drogues. Els fills han de percebre que consum drogues no és una conducta que complagui als pares.

 

“Efectes colaterals de la llei antitabac”

Des de que la llei antitabac va entrar en vigor, més infants i adolescents esdevenen fumadors passius. La prohibició de fumar en espais públic els adults fumen més en els espais privats com la llar o el cotxe, i exposen als fills al fum del tabac, fet que comporta nous riscos cap als fills.

Aquestes són les conclusions d'un estudi que han realitzat científics de la Universitat de Granada i de l'Institut d'Investigació Biosanitaria. L'estudi analitza les conseqüències del tabac des de l'any 2000 i de l'aplicació de la llei antitabac dels del 2011. L'estudi va comparar la presència de cotinina en la orina (sustància prensent en la orina que d'utilitza com a marcador de l'exposició al tabac) els anys 2005-2006 abans de l'aplicació de la llei, i les anys 2011- 2012 un cop aplicada la llei. Les dades mostren com el 50,8% dels infants i joves de l'estudi són fumadors passius i la concentració de cotinina ha augmentat en l'orina.

Els autors dónen énfasi en els efectes l'impacte de la llei en referència al número de persones que han deixat de fumar i als menor número d'adults exposats al fum del tabac. Tot i així obren una nova línia d'actuació per abordar el problema de salut pública sobre l'exposició al tabac dels infants en espais privats.

Font: http://www.lavanguardia.com/vida/20160126/301665882171/ninos-tragan-humo...

 

Com podem millorar l’autoestima dels nostres fills?

L’autoestima és el conjunt de creences i sentiments que hom sent cap a un mateix. És la confiança i les capacitats que té una persona per afrontar amb èxit qualsevol situació. Però com es forma? Doncs bé, l’autoestima es construeix des de ben petits, tot i que a vegades com a pares no som del tot conscients. Quan els infants neixen necessiten ajuda i acompanyament en tot el que fan, però a mesura que van creixent van disminuint les demandes d’atenció i augmenta la seva autonomia. L’autoconcepte doncs sorgeix de l’èxit d’arribar a ser una persona autònoma.

I...què contribueix a tenir una bona autoestima? És bàsic que l’infant se senti estimat, acceptat i protegit. Actuar sobre l’autoestima no consisteix en afegexir esdeveniments positius sinó eliminant esdeveniments negatius habituals de l'entorn. Existeixen fets que afecten a l’autoestima de l’infant, com l’assetjament escolar, mala relació amb el tutor, maltractament, retrets, discussions familiars, fracàs acadèmic. En d’altres situacions com la separació dels pares, la mort d’un ésser estimat poden causar inseguretat, però no inevitavblement baixar l’autoestima.

La inhibició no sempre és un senyal d'alarma. Un nen insegur pot intentar no pensar, i així no patir, o bé reclamar l'atenció que necessita, accelerant i multiplicant la seva activitat. Quan detectem una inhibició excessiva del nen davant dels reptes quotidians hem de buscar les causes i buscar solucions. Si no s'ajuda al nen, l'autoestima baixa pot convertir-se en depressió. Inhibició, nerviosisme, o agressivitat són senyals que el nen està patint i que la seva autoestima podria veure’s afectada.

Font: http://orientat.org/ca/component/content/article/10-edat/7-10-anys/42-co...

 

Educació en valors: el Respecte

El respecte és l’actitud que una persona té al voltant del reconeixement dels drets de les persones i la valoració de la seva identitat, els seus interessos i les seves necessitats. Així comprèn tots els àmbits de la vida dels vostres fills: respecte cap a un mateix, als altres i vers al món.

Respectar-se a un mateix és saber conèixer i valorar les qualitats personals, els valors i els seus errors. Aquest respecte encara s’està formant en els vostres fills, i per tal de crear coneixement i acceptació cal que se sentin estimats i respectats per la família. D’aquesta manera ells creixeran amb seguretat i autoestima, dues qualitats bàsiques positives que ajuden a fer front a problemes que puguin sorgir el dia a dia. A més és important fer-los veure que el respecte cap a un mateix no depèn de l’opinió dels altres, ja que si així ho pensen poden mostrar-se insegurs, dependents i amb baixa autoestima.

El respecte cap als altres i vers al món és la capacitat de reconèixer-lo i respectar-lo. La millor manera d’educar en el respecte és educant amb l’exemple. Per tant la millor manera d’aconseguir-ho és mitjançant la vostra actitud i el vostre exemple. També és important reconèixer i valorar totes aquelles conductes de respecte que realitzen els vostres fills.

 

Modelat, l’exemple que donem als fills

Els pares són un model pels fills en tots els àmbits de la vida; els fills aprenen a relacionar-se i a resoldre conflictes veient com ho fan els pares. D’aquesta manera els pares també influencien als fills en el consum de drogues. La influència que s’exerceix com a models pot ser positiva (factors de risc), enfortint la resistència dels fins davant de situacions de risc, i negativa (factors de risc), circumstàncies que s’associen a una major probabilitat d’abusar de les drogues. Entre els factors de risc relacionats amb la família trobem que aquesta prenguin drogues, tenir una actitud positiva o poc clara cap al consum, lligams afectius pobres i febles amb els fills, i pràctiques educatives pobres (no definir expectatives, mala comunicació, poc control del dia a dia dels fills, ser massa sever o inconsistent en l’aplicació de les normes). Entre els factors de protecció relacionats amb la bona influència dels pares hi ha una normativa clara, vincles positius amb els fills, supervisió i interès del que fan els fills fora de casa, i una posició clara vers dels drogues i unes expectatives clares sobre el comportament que esperen dels fills.

 

Educar en Valors: la Responsabilitat

La responsabilitat és la capacitat que tenen els vostres fills per dur a terme els compromisos adquirits i assumir les conseqüències de les seves accions. Ser responsable exigeix comprometre's, és a dir, decidir el que s'ha de fer i actuar en conseqüència. La responsabilitat és imprescindible per a ser persones autònomes. Es tracta d'aconseguir que els vostres fills sàpiguen què han de fer i com ho han de fer, a casa, a l'escola, amb els amics, i que ho duguin a terme.

És important potenciar la responsabilitat en un doble àmbit: el personal i el social. En l'àmbit personal la responsabilitat es pot desenvolupar en diferents entorns (familiar, escolar, amics). Dins de l'àmbit familiar, és bo que els vostres fills participin en les feines de casa com una responsabilitat compartida, és a dir, sabent i comprenent que la feina de casa és cosa de tots els membres de la família. L'encàrrec és una eina educativa, que ajudarà els vostres fills a tenir una actitud madura i responsable. La confiança que els demostreu envers les activitats encomanades els farà sentir més responsables. D'altra banda, la participació en les feines de casa farà que se sentin integrants actius en la família.

En l'àmbit social, els vostres fills han d'entendre que formen part d'una societat que els exigeix uns deures, com són la conservació i cura del que és públic, la participació en activitats socials, el respecte i la conservació de la natura, la convivència pacífica..., de manera que si són nens i joves responsables desenvoluparan valors com el compromís i la solidaritat, i esdevindran persones respectuoses amb els altres i amb el medi ambient.

 

Educar en valors. L’esforç

Per assolir qualsevol fita o objectiu és necessari esforçar-se. L'esforç és la capacitat que tenen els vostres fills de treballar durant un temps continuat per aconseguir uns objectius determinats. En l'àmbit escolar, l'esforç constitueix la base fonamental perquè els vostres fills obtinguin un major rendiment.

El valor de l'esforç els ajudarà a ampliar al màxim les capacitats que porten dins per obtenir uns millors resultats. També els permetrà vèncer i superar els obstacles en els diferents àmbits de la seva vida (l'escola, la família, els amics...).

El valor de l'esforç no es pot deslligar del de l'autoritat dels pares. La paraula "disciplina" significa "ensenyar", no significa "castigar". El primer objectiu de la disciplina és protegir els vostres fills dels perills i, el més important, és ensenyar-los a comprendre el que està bé i el que està malament (fer el que han de fer i no el que els ve de gust). La bona disciplina de forma gradual transforma un nen en un adult responsable, respectuós amb els altres, autònom i amb una bona autoestima. Establir límits raonables evita criar un nen massa protegit. Per ensenyar el respecte als altres s'ha d'aconseguir primer el respecte cap als pares.

 

Què té d’especial l’adolescència?

L’adolescència és una etapa vital de canvis biològics, emocionals, socials, psicològics. Aquesta és una fase que trenca amb la infància i que prepara a la persona per al món adults.

“Conviure amb un adolescent no hauria de ser un problema, sinó un privilegi”, ja que d’aquesta etapa es poden aprendre, ensenyar i facilitar moltes eines i estratègies per fer front a aquest món adult. El privilegi és veure com es desenvolupen independentment dels pares i les mares, prenen les seves pròpies decisions i assumeixen les conseqüències dels seus actes.

Donat que poden aparèixer moltes pors alhora d’enfrontar-se al món i envers les relacions socials, des de casa podem mostrar-los que poden expressar les seves inquietuds, sentiments i opinions sense por a ser recriminats ni ridiculitzats, i fomentar, alhora, la seva autoestima. Font: llibre “La buena adolescencia” de Begoña del Pueyo i Rosa Suárez.

 

Per què està prohibit que els menors de 18 consumeixin alcohol?

Si està prohibit vendre alcohol als menors de 18 anys és perquè en època de creixement i maduració l’alcohol i altres drogues creen encara més problemes. Molt especialment perquè el cervell creix, i al lloc final on actuen les drogues és aquí.

A més els joves tendeixen a beure de manera més compulsiva, acostumen a ser més inestables emocionalment, tenen menys consciència de risc i solen tenir menor experiència i informació sobre com i quant beure.

 

Com podem com a pares oferir oci saludable i alternatives al consum de drogues?

L’oci i el temps de lleure és una part fonamental de l’adolescència i la joventut. Les famílies són models de conducta dels fills i d’aquesta manera ells poden reproduir els comportaments que es desenvolupen en aquesta. Com a família és important ser conscient de la tasca de model que d’esta realitzant. La millor manera d’exemplificar maneres d’oci saludable és practicant-les conjuntament amb els fills.

Per exemple les sortides i excursions en família, activitats esportives, activitats culturals i musicals, etc, promouen que la família sigui un model on els fills aprenen a construir un espai d’oci saludable.

 

I què passa amb els medicaments?

El consum de psicofàrmacs entre la població ha augmentat més del doble en els últims 10 anys, posicionant l’Estat Espanyol sobre la mitja de consum de l’OCDE. L’any 2005 un 8,7% de la població de 15 a 64 anys havia consumit hipnosedants, ara aquesta xifra ha augmentat a un 22,2%, duplicant el percentatge.

La influència de la família també està relacionada amb el consum de psicofàrmacs. En diversos estudis s’afirma que hi ha major consum de psicofàrmacs si dins l'àmbit familiar hi ha un consum d'aquests normalitzat.

 

Què cal saber sobre les drogues més consumides?

És bo que els pares coneguin les característiques, els efectes i els riscos de les drogues més consumides. Aquesta informació la podeu trobar en aquesta pàgina web.

Això us serà útil a l’hora d’informar als fills, contrarestar missatges erronis i establir normes familiars sobre el consum de drogues.

A més a més, l’existència de normes familiars clares en relació amb l’ús de tabac, l’alcohol i la resta de drogues és un factor de protecció clau davant l’abús de drogues durant l’adolescència, així com també la percepció de desaprovació familiar respecte al consum de drogues.

 

Que passa si em pregunta per una nova droga?

El primer que hem de tenir en compte és adequar la informació de la qual disposem a l’edat dels nostres fills i filles.

Els fills ja saben que els pares no tenen per què saber-ho tot... si no es té coneixement sobre la informació que ens demanden, es pot proporcionar ajuda per buscar entre tots informació verídica. D’aquesta forma estarem potenciant una actitud crítica envers a la informació que es rep, a no creure’s tot el que surt per la televisió.

De totes maneres, si voleu ampliar els vostres coneixements sobre drogues, en aquesta pàgina web podeu obtenir molta més informació.

 

Haurien de beure els nostres fills begudes energètiques?

Donaríem cafè als nostres fills? Doncs una beguda energètica més o menys són entre 1 o 2 cafès.

Les begudes anomenades energètiques generalment el que fan és estimular el cervell, tot i que en l’àmbit legal i de regulació, la UE les anomena Energy Drink. Les hauríem de diferenciar amb les isotòniques també, que una de les seves funcions és hidratar i ajudar a retenir l’aigua en l’organisme, a més de reposar les sals minerals i altres substàncies que es perden quan es fa exercici físic. Les substàncies estimulants el que fan realment és el contrari, deshidraten.

El millor lloc d’on es pot treure energia és dels aliments, sobretot carbohidrats si es fa esport, encara que les begudes estimulants en porten en gran concentració. Tot i això es desaconsella prendre a l’hora de fer esport, ja que no permeten una absorció suficient de fluids i nutrients (important per la hidratació) i poden produir malestar gastrointestinal. Si es prenen, ha de ser unes dues hores abans o una hora després de realitzar l’activitat física.

S’ha de recordar però, que no estan aconsellades per menors de 16 anys, dones embarassades, persones hipertenses, nervioses o amb problemes de cor. En el cas dels menors poden produir nerviosisme i irritabilitat, fet que no els ajuda si després han d’estudiar o a estar-se asseguts a la classe.

 

Què passa amb els cigarrets electrònics?

Tot i que encara falten molts estudis per determinar les conseqüències del consum d’aquests cigarrets, sí que se sap que aquestes cigarretes contenen determinades substàncies tòxiques (algunes cancerígenes) que es troben en el vapor o aerosol que generen. A més a més que poden contenir nicotina, una substància molt addictiva, i es pot generar una dependència (prevenim.dro, 37-2013). Encara que alguns ho diguin, no s’ha demostrat científicament l’eficàcia que tenen aquests cigarrets per ajudar a deixar de fumar. (CNPT, desembre 2013).

A més, encara que la persona fumi sense nicotina, s’ha de tenir en compte que es pot mantenir la dependència psicològica (ex.: vapejar mentre es fa el cafè).

En l’àmbit legal, s’ha aprovat la reforma de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris i això implica alguns canvis en les normatives que hi havia fins al moment. Tot i que no s’equipara legalment amb el tabac, sí que estarà prohibit vapejar en centres d’administracions públiques, parcs infantils, transports públics, centres sanitaris i centres docents. Pel que fa a la publicitat, es restringeix l’horari i es prohibeix que els menors d’edat surtin anunciant el producte, entre d’altres. (CNPT, Març 2014). A escala mundial s’està tendint cap a una regularització del consum i la venta.

 

És adequat parlar de drogues a nens d’entre 10 i 12 anys?

Parlar de drogues és adequat en qualsevol franja d’edat, sempre que s’adapti el contingut a l’edat del nen i a les seves inquietuds. No parlarem de la mateixa manera de l’alcohol amb un adolescent de 16 anys que amb un nen d’11 anys, però en parlarem amb els dos si en tenim la oportunitat. Per a dur a terme una prevenció eficaç, hem de començar a abordar el tema tan aviat com sigui possible. Parlem-ne amb naturalitat però sempre deixant molt clara quina és la nostra posició davant el consum de drogues i explicant-ne els riscos associats.